Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de llevant.
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Plaça d'Octavià. Façana de llevant del Palau Abacial.
    Emplaçament
    Sant Cugat nucli

    Coordenades:

    41.473647041591
    2.0847845837305
    423582
    4591743
    Número de fitxa
    08205 - 619
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Segle
    XVII - XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    El rellotge de sol només conserva una part de l'arrebossat i ha perdut la numeració.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    BCIN: RI-51-0000433 (Decret del 3/6/1931, publicat a la Gaceta de Madrid el 4/6/1931).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Societat Catalana de Gnomònica: 6204.
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
    Oficina de Patrimoni Cultural

    Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de llevant del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. Només queden restes parcials de l'arrebossat i la vareta del gnòmon. No s'observa cap número ni cap element decoratiu.

    Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.

    Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.

    Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.

    El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.