Rellotge de sol del Molí de l'Argemí
El Papiol

    Baix Llobregat
    Molí de n'Argemí
    Emplaçament
    A la llera del riu, en una de les parets dell molío
    29

    Coordenades:

    41.42958
    2.00136
    416560
    4586927
    Número de fitxa
    08158 - 265
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba pràcticament desdibuixat i molt alterada la base de la pintura que li dona forma al rellotge.
    Protecció
    Legal
    BPU. C11-Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol
    Accés
    Difícil
    Social
    Titularitat
    Privada
    000200100DF18F
    Autoria de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    Rellotge ovalat, envoltat d'ornaments de color vermell casi gairabé desdibuixat. Està ubicat a l'alçada del primer d'un dels cossosde l'edifici del molí construit majoritàriament de maons sólids. Declina a llevant. Ha perdut el gnòmon, i les línies horàries estan molt esborrades.

    Referència: 4821 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.

    Per la seva tipologia, sembla haver estat fet a finals del segle XIX.
    L'edifici on es troba és molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell: Raimon de papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108).
    El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i el Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com "molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment".
    Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218).
    Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge.