Rellotge de sol de Can Segalar
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de pla oval, del tipus vertical situat a la façana principal de Can Segalar, orientada al sud. Està col·locat entre dues finestres de la planta pis. El que es pot observar actualment és un arrebossat de morter de calç col·locat damunt d’un de més antic que devia format part de l’arrebossat general de la façana, avui inexistent. El gnòmon, és de vareta i està perfectament collat a la paret. S’endevinen sis línies esgrafiades a partir de les dotze del migdia. No té cap mena de decoració.
Aquest rellotge de sol no consta en l’inventari del rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.
Història
El mas Segalar ja surt esmentat en el fogatge de Sant Andreu de Ramió de 1479. En el llibre d’òbits de l’església, s’inscriu la defunció, l’any 1599 de Salvador Segalar, i l’any 1621 de Joan Segalar.
L’any 1663, mor Miquel Segalar, i el rector deixa escrit “Miquel Segalar, pagès i propietari de dit mas de la present parròquia”.
L’any 1714 mor Caterina Segalar, vídua de Sebastià Torres, i senyora del Mas Segalar.
L’any 1748 consten com a propietaris Josep Segalar (†1741), “senyor del Mas Segalars” casat amb Maria Planes. L’any següent, en el padró parroquial consten com habitants del mas, la vídua Maria Planes i Josep Vinyes, sense precisar si aquest darrer és treballador de la finca.
Fent un salt fins arribar al cadastre de 1862, consta com a propietària, l’esposa i vídua de Josep Segalar, sense precisar-ne el nom. Probablement, per dates, aquest Josep Segalar (Planes) sigui el fill de l’anterior Josep Segalar que mor l’any 1741 i de Maria Planes.
En el padró de 1889, consta com a propietari Joan Pujol.
Els llibres parroquials també aporten informació sobre els masovers i treballadors que habitaven les dependències del mas, com és el cas dels masovers Antoni Blanch i la seva esposa Anna, habitants del mas Segalar que l’any 1648 bategen el seu fill Antoni, essent els padrins, Miquel Segalar del Mas Segalar i Maria Serra del Mas Ruïra d’Hostalric. Aquest mateix matrimoni, l’any 1656 bategen un altre fill, anomenat Joan.
L’any 1707 hi haurà un altre bateig, però aquesta vegada d’un altre matrimoni que n’eren masovers. Es tracta de la filla de Francesc Ribas i de Quitèria, que batejaven a la seva filla Maria.
L’any 1723 consten com a masovers del Mas Segalar, en Segimon Pasqual i la seva esposa Maria.
L’any 1889 estan inscrits en el padró els masovers, Isidre Vilà que viu amb la seva filla, Anna Vilà i el seu gendre, Martí Cortina. Aquesta família hi viurà almenys fins arribada la Guerra Civil, ja que ens els diferents censos posteriors, ja consten els fills del matrimoni (Eusebi, Isidre, Joaquima i Ramona, aquesta darrera, afillada) i posteriorment, entre 1918 i 1932 serà el fill gran, l’Eusebi Cortina Vilà i la seva esposa que hi viuran amb els seus fills (Maria, Anna, Carme i Joan).
De 1933 a 1935 consten com a masovers habitant el Mas Segalar, Aleix Pla Bruguera i Carme Roca Plasis, amb la seva filla Maria del Consol.
Entre els anys 1945 i 1946, hi viurà Lluís Casellas Comas i Carme Roure March i els seus fills (Maria, Josepa, Pilar, Emili i Montserrat).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
