Reixa de la Rectoria
Bagà

    Berguedà
    Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5. 08695 BAGÀ
    Emplaçament
    A la façana que dóna al carrer Calic.

    Coordenades:

    42.2524
    1.86134
    406072
    4678428
    Número de fitxa
    08016-113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Estat de conservació
    Bo
    Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d'un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l'exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d'artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.

    Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.

    L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L'any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.

    CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.