Refugis de la Guerra
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Són diverses les notícies sobre la localització dels refugis de la guerra del 1936 a Granollers. Així, per exemple se sap de l'existència d'un refugi al número 1 del carrer de Ricomà. A l'Ajuntament es troba l'accés d'un refugi recuperat no fa massa, al moment de fer-hi obres de remodelació. Aquest refugi arribava fins a la Porxada. També les indústries tenien els seus propis refugis pels seus treballadors, com va passar, per exemple amb la foneria Trullàs, que estava localitzat al costat del que encara existeix sota la plaça de l'església (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). Un altre refugi hi havia a sota de la torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvadors. Més refugis públics es trobaven al carrer de Lluís Companys (avui piscines municipals), al carrer de València, o a la plaça de Perpinyà. Pel seu interès des del punt de vista de la conservació i accessibilitat s'ha d'assenyalar el que es localitza al carrer de Josep Irla, prop de la cantonada amb el carrer de Francesc Tarafa.
Foto 2: http://www.granollers.org/. El Parlament de Catalunya ha organitzat una recerca d'informació sobre els refugis de la guerra. L'estudi ha començat amb una carta demanant informació que s'ha adreçat als ajuntaments.
Història
El refugi de Can Pineda (Ricomà, número 1). La denominació de la casa es deguda a la presència d'un home d'Euskadi, que es deia així, encara que, majoritàriament, s'hi allotjaven refugiats de Madrid a la primera planta. Molt proper a aquest refugi, el Govern d'Euskadi va crear un menjador que estava situat a l'actual Plaça de la Caserna. Allí anaven tots els refugiats del Nord, encara que no fossin bascos (GARRIGA et al, 1986).
Bibliografia
GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986) "La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 77-82, Granollers: Servei Municipal de Cultura.
INFORMACIÓ ORAL dels Srs. Pere Cornellas (novembre, 2001 i Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002)
