Refugi nº3 de la guerra civil del Camp d'Aviació
Vilobí del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estrucutra de maó en forma de túnel cobert per una falsa volta de maó en forma de mig punt, que s'insereix de forma inclinada al terra creant un túnel soterrat d'uns 10 m de profunditat, que gira al fons a l'esquerra donant accés a un espai destinat a refugi anti-aeri. Com la resta de refugis, aquest també comptava amb una altra zona de sortida, d'on pujaven unes escales de ferro verticals, i que permetien l'accés a la superficie. L'obejctiu era poder comptar amb dues entrades o sortides, per evitar que en cas de que caigués una bomba es bloquejés l'accés a l'exterior. Dels refugis conservats de forma dispersa per l'antic camp d'aviació, és possiblement el que es trobi en millor estat de conservació, malgrat que no conserva cap rastre de la boca cóncava d'accés. L'accés actualment es realitza directament a través d'un forat obert al terra, que fa uns anys es va protegir amb una reixa a fi d'evitar el perill de caiguda. L'existència d'aquesta reixa ha evitat que el túnel d'accés es convertís en un pou d'escombreries.. També es poden apreciar les escales que baixen i donen accés al refugi. La boca d'accés fa 90 cm d'ample per 190 cm d'alçada. S'aprecia com el túnel gira al final a mà esquerra. La boca devia quedar orientada a ponent.
Història
Segons informació oral facilitada pels propietaris de la casa del Can Mayol, així com de diversa gent natural de Vilobí, durant la Guerra Civil, la casa de Can Mayol va ser expropiada i convertida en un quartel militar. Paral·lelament el camp del costat va ser convertit en un camp d'aviació. A fi de protegir els soldats que hi residien es va construir un gran refugi al costat del quartel amb capacitat per unes 70 persones, i almenys cinc refugis de petites dimensions dispersos per diferents punts del camp a fi de què en cas d'atac aeri els soldats poguessin refugiar-se. Alguns d'ells eren prop de les garites que protegien l'entrada al camp d'aviació. Passada la guerra civil, els refugis foren abandonats. El de més grans proporcions, i pel fet d'estar proper a la casa de Cal Mayol, va ser convertit en celler. La resta dels petits refugis foren abandonats, habent-se destruït almenys dos. El refugi documentat en aquesta fitxa va conservar-se, però es troba amb part de la boca d'entrada enterrada degut al moviment de terres, i tot el tunel d'accés ple de pedres i fragments de vinya.
