Es tracta d’un edifici adossat a migdia de l'església parroquial de Sant Andreu, i envoltat per un jardí. La finca, queda delimitada per la Plaça de l'Església, la carretera de Manresa, i el carrer Call.
Presenta teulada a quatre vents, amb la façana principal encarada a migdia, i ràfec de ceràmica amb dents de serra. Aquesta cara de l'edifici s'obre amb un volum de galeria, amb terrassa al primer pis, i arcades de mig punt a la planta baixa. Al costat, s'ubica l'entrada principal amb porxo, a la qual s'accedeix mitjançant sis esglaons i una rampa accessible.
Al portal principal, hi trobem la llinda reutilitzada d’un dels portals de la Rectora Vella. De dalt a baix, s’hi llegeix: un bonet (el barret típic dels eclesiàstics); a sota, la inscripció 16 IHS 65, amb l'any 1665; seguidament, la paraula BLANC, que fa referència al cognom del rector Antoni Joan Blanch (1647-1668). A sota de tot, la data de 1787 (17 R A 87). Les inicials R A es poden referir al cognom del rector Josep Riera, que devia fer una nova reforma de la rectoria el 1787. Aquest rector va ser l’impulsor de la nova església parroquial.
Les façanes restants presenten una simetria similar entre elles, amb obertures a la planta baixa i pis, de testera recta i sense ornamentacions.
A tramuntana de la rectoria hi ha el jardí verdaguerià que fou construït posteriorment a la rectoria, amb un petit estany al centre. A les parets perimetrals hi ha incrustats un medalló amb el bust de Verdaguer i un altre amb el bust del rector Joan Colom, i pedres o rocs provinents de llocs verdaguerians. També, hi ha una làpida d’homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, i una sèrie de rajoletes encastades a la paret amb versos de poemes seus.
