Rec de la Fíbula
Tavèrnoles

    Osona
    Savassona, Sant Feliuet
    Emplaçament
    A una zona boscosa a l'oest del Turó de Sant Feliuet.
    650 m

    Coordenades:

    41.95994
    2.3392
    445240
    4645540
    Número de fitxa
    08275 - 71
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (arqueològic). JA.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, CC.AA.: 2647.
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08275A005000040000OL
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta d'un jaciment format per un sistema de diàclasis reomplertes amb sediments, que contenen restes arqueològiques. Es troba a una zona boscosa a l'oest del turó de Sant Feliuet.
    El conjunt està constituït per una diàclasi perpendicular en direcció est-oest, de 10 m de llarg per 1,8 d'amplada, que enllaça amb una gran diàclasi en direcció nord-sud, d'uns 30 m de llarg per 3,5 d'ample, que arriba a la part baixa del turó.
    Va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics, corresponents a fragments de vasos tancats amb vores secants inclinades a l'exterior i verticals. Alguns fragments presentaven decoració amb cordó imprès (tipus "digital", "cardium", etc.), i d'altres amb tipus d'incisions "d'espina de peix" i de "pua múltiple".
    L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb l'antiga troballa:
    La cala nº1, situada a la zona superior. Presentava un únic estrat de 0,3 m de potència, format per un sediment de terres groguenques procedent de l'erosió dels gresos. Es va recollir material arqueològic molt fragmentat i erosionat, corresponent a un gran nombre de fragments de ceràmica a torn, de pastes taronges, i restes de fauna.
    La cala nº 2, situada també a la zona superior, pròxima al lloc de les antigues troballes. Presentava una potència estratigràfica formada per:
    - Estrat I: presentava un sediment de terres groguenques amb algunes pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà, escòria de ferro i ascles de sílex.
    - L'estrat II: presentava terres de color ocre. Es va recollir material arqueològic similar a l'anterior.
    - L'estrat III: presentava un sediment de terres granuloses de color marró fosc i un gran nombre de pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica a mà amb decoracions de cordons impresos incisos, i d'incisions en forma d'espina, i ascles de sílex i quars.
    - L'Estrat IV: situat a la part més fonda, presentava un sediment de color marró-vermell compacte. Es van recollir fragments de ceràmica a mà i ascles de quars.
    La cala nº 3, situada a la diàclasi de direcció est-oest. Presentava un únic estrat format per terres granuloses de color marró fosc, amb gran quantitat de pedres de gres. Es va recollir material arqueològic corresponent a ceràmiques a torn i a mà, escòria de ferro i restes de fauna.
    Els materials arqueològics documentats a la intervenció arqueològica van confirmar dos moments cronologico-culturals: l'edat del Ferro i el període Ibèric ple.
    Els autors de les intervencions arqueològiques van interpretar els estrats com a sediments procedents de l'erosió, i segons la seva hipòtesi, les diàclasis tancaven la zona d'accés a l'antiga ocupació humana, que es concentrava a la part alta del turó.
    Només una intervenció arqueològica que donés com a resultat la documentació d'una estructura a la part baixa de la diàclasi, permetria confirmar aquesta hipòtesi.

    Ubicació dels materials arqueològics: autors excavacions i Museu Espiscopal de Vic.
    Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.

    El jaciment va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics antics.
    L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb la troballa.

    BUXÓ, D. [et al.]. "Noves aportacions al jaciment de Savassona". Ausa. 10, p. 95-112.
    COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles.
    DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).
    MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). "Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona". Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230.
    SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270.