Reboll
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic que continua al veí terme municipal de Bagà amb les cases de "Cal Llibori" i "Cal Secundino" i compost per sis cases de reduïdes dimensions a la riba dreta del riu Bastareny, al costat de l'antic pont de Tarradellas, dit de Sant Llorenç o de les dues sòrors i davant de l'esmentat nucli de Tarradellas. D'aquestes sis edificacions; tres d'elles que corresponen a la casa i coberts de "Ventaiola" estan molt reformades pels usos de residència i casa de pagès. En canvi les tres restants mantenen unes notables característiques arquitectòniques. Es tracta de tres petites edificacions situades a la dreta del torrent de Reboll que separa els termes municipals de Guardiola i Bagà que mantenen la mateixa tipologia i composició a partir d'estructures rectangulars compostes per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. Les portes d'entrada es situen a la planta baixa i estan coronades per llindes de fusta. Les finestres es situen al primer pis i són de petites dimensions amb els brancals i llinda també de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç a la planta baixa i estructura de tapia de color vermellós amb les cantonades de pedra als pisos superiors. Algunes d'elles hi tenen adossades a llevant, unes eixides amb balcons de barana de fusta sostingudes per pilars de pedra que els hi donen un aspecte molt característic. No hem pogut accedir als seus interiors ja que corresponen a segones residències.
Aquest conjunt arquitectònic manté en bon estat l'estructura arquitectònica de les cases de l'època baix medieval i moderna de la zona. La seva distribució és molt similar a les veïnes cases del "Vilar", Cavallera, caseta del Pontarró i del nucli de Bagà.
Història
La història del nucli de Reboll va estretament lligada i vinculada amb els veïns barris de Tarradellas i del pont de Sant Llorenç situats al terme municipal de Bagà. La referència més antiga sobre aquest barri la tenim esmentada en les documents del monestir de sant Llorenç (ACA. Monacals. Bagà) quant al 1278 s'esmenta l'abat Berenguer II tenia certes disputes amb la parròquia de Sant Esteve de Bagà pels masos i terres de Vilella, reboll, Paller i Santes Creus. També trobem notícies indirectes del barri quan el 1324 fan acte de presència amb l'abat de Sant Llorenç un tal Pere Teixidor de Reboll i Ramon de Reboll per la confirmació d'uns impostos procedents d'un mas del monestir. El barri de Reboll ens és documentat en el moment que es fixa el terme de Bagà esmentant les seves afrontacions " casa de Reboll i de aquí al pont de las dues sorts". Posteriorment les notícies ens aniran estretament lligades amb el nucli de Tarradellas ,el pont de Sant Llorenç i també amb la construcció de les muralles de Bagà. Sobre aquestes darreres ens cal esmentar l'esment sobre unes obres de fortificació. "Item fo acort general que aportas hom les tapieres lo disapte apres en les planes de reboll per fer arqueres, los quals porta lo mul d'en Bernat Auger ab les balestes de la vila, dona li de port". La raó d'aquestes obres era la lluita dels homes de la baronia i la sots vegueria de Berga per que s'havien violat els usatges de Barcelona. El fet que es fortifiqués aquesta zona era la situació estratègica al voltant del pont de Sant Llorenç (pont de Terradelles), indret de pas i d'imposició d'impostos i escenari de lluites i atacs per assolir el control. A més a més s'hi té documentada la "Torre d'en Pinosa" possible torre vella de Cal Frare i localitzada al barri de Tarradellas. Altres referències a Reboll es trobaríem en les persones que intervingueren en els jornals de construcció de les muralles de Bagà el 1358.
Bibliografia
CASAS i SOLER, QUIM (2004). "La pagesia i l'època pre industrial" a Erol Suplement. 3. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). Breu referència al nucli de Terradelles. Inèdit. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. LLibre III. Centre d'estudis baganesos. VILADÉS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà.
