Raval

Gaià

Aquest nucli es va iniciar a principis del segle XVII, quan el rector de la parròquia de Santa Maria de Gaià va establir les cinc cases existents en terrenys de la seva propietat. El rector va vendre en emfiteusi a membres de la seva família unes parcel·les per fer-hi la casa i l'hort. El nucli quedava fora de la sagrera i, per això, se'l va anomenar el raval. Els estadants eren artesans: teixidors de lli, paraires, fusters i també hostalers. Desconeixem el motiu pel qual la sagrera, que s'havia iniciat en època medieval, no va prosperar donant lloc a un petit nucli al voltant de l'església, com va succeir en la majoria de pobles, i en canvi va sorgir aquest raval separat només 200 metres. Probablement fou degut a desavinences per propietats entre la parròquia i el Prat, que s'havia consolidat com el mas principal al costat de l'església.
El 1603 es van aixecar les dues primeres cases: cal Fuster i cal Gresalla, que estan situades al nord del conjunt. El 1624 ja existien cal Ticó i cal Miqueló. L'última va ser cal Pei, de la qual se'n té la primera notícia documental el 1692 (BADIA, 2016: 64). El fundador de cal Fuster va ser Bernat Riera, alies "Naspra", i aquesta casa feia funció d'hostal.
El capbreu del castell de Gaià dels anís 1692-93 aporta alguna informació sobre cadascuna de les cases. Aquest any cal Fuster era coneguda com a Casa d'en riera, i el cap de casa era Valentí Riera. Cal Miqueló era la Casa de Pere Codina, el qual era teixidor de lli. Una altra casa (probablement cal Ticó) era la de Joan Bardaix, que consta com a treballador. Una altra casa (probablement cal Gresalla) era coneguda com a Casa del Gasu i hi vivia Vicenç Mas, també teixidor de lli. I una altra casa (probablement cal Pei) era la Casa de Pere Benet Serra, que era fuster (BADIA, 2016: 67).
A cal Fuster, anomenda també Casa Gran, l'any 1772 hi va haver un plet amb el rector de Gaià, Mn. Jaume Genescar, que acusava Josep Matamala Pons d'apropiació indeguda. Finalment, un altre mossèn, Marc Matamala Prat (rector de Sta. Coloma de Sasserra) va comprar la casa el 1796 a un descendent de Bernat Riera amb la finalitat que hi visquessin el seu pare, Jacint Matamala, i el seu germà (LLUCH, 2017). La família Matamala s'hi va mantenir a través de les generacions: Jacint Matamala Conangle, Josep Matamala Sala i Josep Matamala Bruch (1907-1999). Aquest darrer era paleta i picapedrer, i s'hi va estar fins els volts de 1951. Els Matamala van vendre la casa a unes senyores de Madrid. Eren quatre germanes solteres anomenades Vargas Machuca. Pel que fa a cal Pei, la va comprar una religiosa de Barcelona, terciària franciscana, de nom Esperança Musté, que hi organitzava una mena de colònies per a noies treballadores. Les germanes Vargas Machuca també es van afegir, des de cal Fuster, a aquesta iniciativa. L'any 1965 el matrimoni format per Francesc Escudero i Assumpta Anglès van comprar a mitges amb un amic seu, Miquel M. Lluch, la casa de cal Fuster. Eren de Barcelona i, junt amb un grup de parents, van anar adquirint les altres cases del Raval. A cal Gresalla hi havia Antoni Anglès, casat amb M. Dolors Lluc, a cal Miqueló hi havia Josep M. Anglès, casat amb Eulàlia Salvat. Ara aquestes cases estan a nom dels fills o néts. L'única casa que no va passar a aquesta família va ser cal Ticó, on hi vivia un alemany, Otto Zutz, i la seva família. Al cap de poc, però, diferents membres de la família de Zutz van moir i la casa va quedar abandonada molt temps. Al llarg dels anís la família Escudero-Anglès van anar rehabilitant cal Fuster. Francesc Escudero era arquitecte i els treballs de paleta i de picapedrer els va fer Josep Matamala Bruch. Posteriorment, en un reajust entre propietaris el 1988 Miquel M. Lluch va comprar cal Pei. Lluch és advocat i afeccionat a la poesia, i en el llibre "Gaià t'estimo" fa un relat de com va conèixer la casa, dels anís que hi va passar i de com era la vida a Gaià entre els anís 1965 i 1985.