Pujada dels Ases
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Carrer de Vallcàrquera o pujada dels ases.

    Coordenades:

    41.72612
    2.32542
    443894
    4619588
    Número de fitxa
    08134-197
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Figaró-Montmany. Crta de Ribes n.34. Figaró-Montmany 08590.
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Aquesta pujada es troba parcialment fossilitzada a l'actual Carrer de Vallcàrquera i era coneguda popularment com la pujada dels Ases. El topònim emprat des d'època moderna fa referència a les característiques del camí, ja que aquest era força estret tortuós i molt pronunciat seguint les forts pendents que conformen l'orografia del municipi. Però també fa referència al mitjà de transport utilitzat, és la dir la força de tracció animal feta per ases o mules i que permetia l'intercanvi de béns i mercaderies amb la zona més muntanyenca. Així doncs aquesta via comunicava el nucli antic de Figaró amb la part alta on hi havia els masos cal Fuster del Rec, cal Toni i posteriorment s'hi va construir can Gambús i altres cases d'estiueig. Aquest camí, seguia el pas del rec i era el vial més conegut i emprat per accedir a Sant Pere de Vallcàrquera.

    La Pujada dels Ases forma part d'una xarxa de camins i passos que facilitaven la comunicació entre les parts altes del municipi amb la vall del Congost, ja de per si prou dificultosa. Malgrat que la documentació local mostra que la via més important de la zona era el Camí del Congost, i aquest apareix a la primera meitat del segle XVI com a camí reial, els nombrosos camins secundaris acabaran conformant la veritable estructuració territorial. Cal assenyalar l'existència de nombrosos camins, estrictament locals, que uneixen els masos entre ells, o els masos amb la corresponent església parroquial o les diferents partides. Pels camins transitaven les persones, les produccions i rendes, els exèrcits reials i senyorials, així com els bestiars transhumants. Per això els camins eren un element de primera importància per al funcionament de l'odre feudal i estatal. Entre els segles XI i XIII aquests camins s'esmenten amb molta més freqüència que el camí del Congost. Al 1021 ja s'esmenta una via a la zona de Monteugues, al 1187 una altra que discorre entre els masos de Pere d'Ullar i Pere de Puig, el 1217 una via missaderia (camí de missa) entre el mas Rovira i Sant Pau de Montmany els anys 1317 i 1322. Una altra via documentada és la de les Pereres al Truyol a Vallcàrquera el 1371. Al llarg del segles XV, XVI i XVII les referències a camins i vies seran més constants, per exemple al 1525 s'esmenta la via a les Cases Jussanes de Montmany al 1525 i que es torna a documentar al 1628 com a via publica que discorre de Montmany a la Riera del Congost. A la zona de Vallcàrquera, al 1540 s'esmenta una via publica que passa sobre el mas rònec de la Coma i el mas Araponchs i segurament aquesta via era el camí principal de la vall de Vallcàrquera i ja deuria ser una via empedrada al segle XI, com indica un document del 1078. Tot i que la Pujada dels Ases no figuri en la documentació d'època moderna la seva existència queda clarament emmarcada en aquesta xarxa plenament consolidada als segles XVII i XVIII.

    AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.