Poua Nova de la Franquesa
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Poua de gel feta amb parament de pedra regular amb dues portes orientades a l'est i a l'oest. Quasi tota la poua està soterrada. Té aproximadament uns 14 m d'alçada per uns 9 m de diàmetre. El sostre interior és amb volta de pedres regulars amb morter de calç; és conserva tot.
Els murs de la poua tenen uns dos metres de gruix i es poden observar caminant pel perímetre exterior on també s'observen els forats que va deixar la bastida que es va fer servir per a la seva construcció.
El travesser de fusta segurament permetia el sistema de politja per accedir a l'interior del pou. Es tracta d'una de les poues més grans de la comarca podia emmagatzemar aproximadament uns 673 m3 de gel.
Història
Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX, quan la fabricació i comercialització de gel era una bona inversió i font d'ingressos. No obstant i això, durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi.
Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyat i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües.
El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica.
La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïen Barcelona i altres ciutats catalanes.
Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament des del s. XVIII.
La Poua Nova propietat de la masia de la Franquesa va ser construïda a mitjans del s. XVII, degut a l'increment de demanda de glaç en tot Catalunya i a l'èxit que estava tenint la Poua Vella de la Franquesa, per la societat que van crear els hereus de la casa de la Franquesa i Mn. Benet Saiol, prevere de Moià. L'any 1637 va ser venuda a Pere Mas i posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la " Causa Pia de Moià ".
L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia. qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Nova de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la Poua Vella fins que van ser explotades de nou entre els anys 1892 i 1915.
Bibliografia
Consorci del Moianès (2006); Fullet " Arquitectura Preindustrial al Moianès ". Moià.
Gallardo, A (1933); " El glaç natural, una indústria que desapareix ". Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell
Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa.
