Porta ferrada de Sant Vicenç de Castell de l'Areny Castell de l'Areny

Berguedà
A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble.
952

Coordenades:

42.17314
1.94516
412877
4669539
08057-80
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Romànic
XI-XII
Bo
Inexistent
Fàcil
Estructural
Privada
Bisbat de Solsona. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona
Sara Simon Vilardaga

La porta ferrada es troba situada a la portalada d'entrada, al mur de ponent. De l'època romànica se'n conserva la ferramenta forjada, que s'aplicava en les portes com a reforç i també amb fins decoratius. La ferramenta d'aquesta porta, tot i caracteritzar-se per una gran senzillesa i repetició de les formes, no deixa de resultar interessant i amb un particular encant.
La decoració està constituïda per unes aplicacions que formen 12 jocs iguals que es reparteixen de 6 en 6 a cada batent de la porta, disposades de forma més o menys simètrica. Consisteixen en unes cintes forjades, solcades per tres estries, convertint-se en unes volutes amb una sola estria als extrems. A mig cos de les cintes, per sota i per sobre, s'aplica una peça simple estriada amb una voluta a banda i banda. Les volutes del conjunt combinen diferents obertures; les dels extrems són més obertes, mentre que les situades al mig de la porta són més llargues i més tancades, creant una forma més recargolada.
Totes les volutes de la ferramenta tenen l'extrem aplanat, decorat amb la representació d'un rudimentari cap de serp, l'ull de la qual el constitueix el clau de forja que clava la ferramenta a la fusta.

L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny fou, des dels seus inicis, església parroquial. Documentada des de l'any 905, és esmentada posteriorment en l'acta de consagració de la Seu d´Urgell, a finals del segle X o principis de l´XI (kastro adalasindo). El 1312 és referenciada encara com a església parroquial.
L'edifici ha estat reformat diverses vegades, deformant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també una part del sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. El poble de Castell de l'Areny es formà al seu voltant durant els segles XVII i XVIII, en ple creixement demogràfic.

BARAUT, Cebrià (1979). "Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- ". "Urgellia" núm. 2, La Seu d'Urgell.
BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a "Urgellia", La Seu d'Urgell, 1978.
BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona.
CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella.
GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.
SITJES I MOLINS, X. (1991). : "Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts". L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.
TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.
VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). "El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1". Artestudi Eds., Barcelona.
VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):"Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil". L'Erol, núm. 28, any 1989.
VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet..
VV.AA.(1981) "Gran geografia Comarcal de Catalunya", vol. 2, El Berguedà, Barcelona.
AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona
VVAA. (1985): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
VV.AA. (1990). "Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya", Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.