Pontarró del Mòdul
Balsareny

    Bages
    A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.
    Emplaçament
    Ctra. de Sant Feliu Sasserra (BP-4313), km. 42,1, quan arriba al nucli de Balsareny per la banda est. Al pont del Riu, seguir la Séquia 70 m aigües avall.
    297

    Coordenades:

    41.85937
    1.87875
    406936
    4634770
    Número de fitxa
    08018 - 185
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Manresa; Junta de la Séquia
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.

    La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377.

    En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.

    Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680.  S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).

    CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.

    CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior. Núms. 40, 48, 53 i 60.

    CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.