Pont Vell de Guardiola Guardiola de Berguedà

Berguedà
Damunt del Llobregat.
Prop l'aiguabarreig amb la riera de Saldes sota el castell de Guardiola. C-1411A pk. 61
692,4

Coordenades:

42.21514
1.86943
406684
4674282
08099-112
Patrimoni immoble
Obra civil
Romànic
Modern
XI-XIX
Bo
La part superior de les baranes ha estat modificat i l'estrep més proper a la carretera parcialment paredat.
Legal
Decret legislatiu 2/2003.de la llei municipal i Llei estatal 3/1995
Si. Núm. 3431 IPAC (Iinventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
Fàcil
Altres
Pública
Ajuntament de Guardiola Plaça de l'Ajuntament, 3. 08694 (Guardiola de Berguedà)
Pere Cascante i Torrella

El pont constitueix una de les millors construccions d'aquestes característiques que es conserva a la comarca del Berguedà. Correspon amb un interessant exemplar d'arquitectura civil composta per mitjà de tres arcades; dues de menors de mig punt a la riba dreta i una de central lleugerament apuntada que està flanquejada a dues bandes i en una considerable alçada per dues petites obertures de mig punt. La funció d'aquestes obertures era bàsicament de facilitar el pas del cabal dels rius en casos d'avingudes i evitar que el pont en fos un obstacle pel curs fluvial. Un exemple similar es pot trobar als ponts de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Merlès... El tallamars es troba aigües amunt i les baranes , així com el paviment són reformes molt tardanes l'aparell constructiu és de petits carreuons de mida mitjana ben tallats a cops de martell i amb l'intent de crear un arc de doble rosca de lloses extradossades al voltant de l'arcada de la riba dreta fet que ens fa pensar en una obra romànica de finals del segle XI o principi del segle XII. Medeix 31'10 de llarg i uns 3'25 m. d'ample. Actualment l'edifici presenta algunes parts malmeses com és el cas de l'intradós dels arcs laterals dels estreps de l'esquerra a tocar del marge. En aquest sector l'argamassa de calç que uneix algunes pedres ha patit alguns despreniments i amenaça en caure. També hi ha algues fissures i esquerdes a la part central que en fan perillar l'estabilitat. La part superior ha estat molt reparada pel seu ús continuat al llarg del temps i l'estrep de la riba dreta està cobert per una acumulació de runa que en dificulta la seva visió íntegra i cobreix en part un dels seus arcs així com el tallamars més occidental.

Pont medieval que aparentment recorda la fàbrica constructiva del pont d'Alfar del veí municipi de Cercs però amb reparacions modernes a la part superior i al nivell de baranes

Tot i que d'aquesta construcció no en conservem prou documentació molt possiblement va ser construït per salvar les aigües del Llobregat i millorar el traçat de l'antic camí ral que des de la ciutat de Berga es dirigia a la Cerdanya passant per la vila de Bagà. A més per l'emplaçament i la situació que ocupa, fa pensar que funcionà com a zona de "pagus" o peatge per a les mercaderies que es dirigien a la Cerdanya, Bagà, Lillet..., ja que es troba protegit dalt d'un turó per la Guardia de Guardiola. Aquest fet provocà que fos un lloc molt disputat entre els senyors de la zona; principalment els abats de Sant Llorenç i els barons de Pinós. Damunt seu hi passava al camí ral de Berga a Bagà.

CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). "Patrimoni arquitectònic" a Erol. Suplement núm. 3. PLADEVALL I FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. ROCA; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.