Pont de Rocafort Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector nord-est del terme municipal
Carretera de Moià (C-59), al km. 51,3
580

Coordenades:

41.89828
2.10893
426086
4638866
08258-269
Patrimoni immoble
Obra civil
XX
1901
Bo
Inexistent
Fàcil
Estructural
Pública
Generalitat de Catalunya
Jordi Piñero Subirana

Pont anomenat de Rocafort, emplaçat a la carretera de Moià a Sant Feliu de Terrassola (C-59) sobre la riera d'Oló, més o menys al km. 51,3 d'aquesta via. Es troba uns 200 m al sud del gran mas de Rocafort. Fou bastit pels volts de 1901, i adopta una tipologia pròpia dels ponts construïts en aquesta època, la majoria sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont té una llargària d'uns 60 metres i consta d'un sol arc de gran alçada i amplada. L'arrancada de l'arc és marcada per una imposta. La volta de l'arc és revestida amb carreus perfectament regulars, mentre que les parets laterals tenen un aparell d'obra poligonal més irregular. Als dos extrems les bases del pont són reforçades amb una mena d'atalussat més ample. El costat nord disposa d'un corredor que permet passar persones i animals. La part superior originàriament era acabada amb baranes de pedra. Actualment són metàl·liques.

A la segona meitat del segle XIX es van construir les dues carreteres que passen pel terme de Santa Maria d'Oló. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida.
D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada. Sembla que el pont de Rocafort s'hauria construir pels volts de 1901. Ramon de Rocafort, propietari de la gran mansió de Rocafort, era diputat provincial i sembla que hauria aprofitat la seva posició per afavorir la construcció de les carreteres, que passaven prop de les seves terres (FERRER, 1991: 149).
Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA.

FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150.