Pont de la Coromina
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes.
El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera.
Història
A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra.
Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del "Estudio histórico-crítico" que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal:
"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños."
Bibliografia
NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà.
PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890.
