Plàtans de la plaça de la Corona
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.
En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie Platanus hispànica (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 metres d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.
Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres. Actualment s’observa un avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les importants ferides que se’ls feia amb aquelles podes.
És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire.
Història
Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.
En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.
Bibliografia
MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".
Catàleg del Patrimoni Natural. Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Ajuntament de Granollers. Aprovat el novembre de 2005, finalitzat el 2009. Núm. Catàleg: EBIM-21.