L'any 1910, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. Els terrenys eren propietat de Valentí Vintró i van costar 2.950 pessetes. L'edifici de l'Ajuntament es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Oms i es va acabar l'any 1912. Segons els acords amb l'antic propietari, la plaça s'havia d'anomenar Plaça Bertran (en record del mas Bertran, pertanyent als propietaris) i havia de tenir una font al mig. La nova plaça va esdevenir el centre neuràlgic de la població i fins i tot s'hi celebrava mercat, encara el 1935. Passà a anomenar-se popularment Plaça Nova, mentre que l'antiga plaça principal passà a dir-se Plaça Vella. Durant la República adoptà el nom de Plaça de la República, en el període franquista Plaza de la Victoria i, amb la vinguda de la Democràcia, Plaça de la Vila. El 1949 s'hi va fer una plantada d'arbres, i el 1960 s'urbanitzà definitivament. La plaça es va reomplir, es voltà de truanes i s'hi col·locaren bancs. A començament dels anys setanta es portà a terme una nova remodelació: s'enrajolà tota la plaça i s'envoltà d'un mur que salvava el desnivell dels carrers. El 1995 es restauraren alguns elements i s'hi plantaren nous arbres. El 1998, coincidint amb la remodelació de l'Ajuntament, s'han reasfaltat els carrers.
