Pla de la Garga
Sant Martí de Centelles

    Osona
    Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes
    Emplaçament
    Sota el Pla de Sant Miquel de Sesperxes

    Coordenades:

    41.76481
    2.21228
    434523
    4623964
    Número de fitxa
    08224 - 49
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Martí de Centelles i diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Tot el pla de la Garga fins al límit del terme municipal de Centelles geomorfològicament i ecològica forma una mateixa unitat. L'indret paisatgístic es de gran interès tant per les pròpies formacions en plans de la zona com per els penya-segats que s'obren cap al Congost. La vegetació es la pròpia de la zona (roure i alzina amb abundant presència de pi d'implantació més tardana). La presència humana ha convertit aquests altiplans en zones de conreu, sobretot de cereals i farratges.

    La formació del Pla de la Garga es troba estretament lligada amb la formació geològica dels Cingles de Bertí. Aquesta formació geològica correspon a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, essent, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques.
    En aquest cas es va formar un plegament de l'escorça terrestre formant plans a diversos nivells actualment visibles: el pla de Sant Miquel, el pla de can Borla, el del Presseguer, etc. Etimològicament, el topònim Garga apareix citat per primer cop en una deixa feta per Visand a Sant Pere de Vic el 4 de març de 982 on s'esmenten les terres del castrum Sancti Stephani en la vila Ulligo, el lloc anomenat ipsa Garga, ipsa Olmedella, una peça de terra que limitava amb la terra de Goltregodo comitissa i una altra d'orient in roca de Concas, i a migdia in ipso collo de Rio Baldones, que segurament equival al Collet de la Vall. L'arrel etimològica del topònim Garga el porta a emparentar-lo amb gorja i altres mots amb l'arrel garg. Aquest antic mot podria referenciar l'accident geogràfic del Congost.