Pla de Calaf
Balsareny

    Bages
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    Pista que surt de l'oest de Balsareny, prop de la Granja Rabaneda, en direcció sud i després oest. Uns 500 m després de la Granja Berengueres, camí sud uns 1.600 m. Trencall a l'est uns 300 m i pujar a dalt del turó.
    441

    Coordenades:

    41.84767560814
    1.8695850651662
    406159
    4633482
    Número de fitxa
    08018 - 364
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Antic
    Ibèric
    Segle
    XVIII-V aC
    Estat de conservació
    Regular
    Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1434
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08018A002000140000DF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Jaciment de l’edat del bronze i època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial. Es troba situat a l’extrem meridional de l’altiplà allargassat conegut com el Pla de Calaf. Des d’aquesta punta es té un bon domini visual de la vall del riu Llobregat i s’albira també el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent.

    En aquest indret, en una prospecció superficial que Ramon Camprubí i Miquel Cura hi van fer a principis de la dècada de 1970 van recollir diversos fragments de ceràmica a mà decorada amb cordons aplicats i aplicacions piramidals. Això permet situar el jaciment en una cronologia que abasta des del bronze inicial (1800-1500 aC.) fins a l’etapa ibèrica antiga (entorn dels segles VII-V aC.). També és recollí part d'una destral polida de basalt i s’hi va identificar un possible fons de cabana.

    Vora el punt on es recullen de manera més abundant els fragments de ceràmica, a l’extrem sud, hi ha el fonament d’un mur de pedra seca fet de pedres petites que s’allarga fins a una longitud considerable, però mes aviat desfet o en forma de claper; és a dir, derivant en un amuntegament de pedres. Uns metres al nord trobem un claper o amuntegament de pedres similar. No es tracta de feixes, ja que es troben en un terreny pla i no pas terrassat. No podem assegurar que aquests clapers o fonaments de murs tinguin una vinculació directa amb el jaciment, però tampoc es pot descartar. Podria tractar-se de restes d’una petita muralla o d’una estructura de tancament o protecció del recinte.

    CURA MORERA, Miquel. "El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya", Boletín Arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, fasc. 113.

    CURA MORERA, Miquel (1973). "Nuevos datos para el estudio del poblamiento prerromano en la región central de Catalunya". Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 1971. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Zaragoza.

    DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 58-59.

    FERNÁNDEZ, Jordi (1974). Balsareny, guia turística.