Pintures murals de Sant Pere del Vim
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A l'espai central de l'absis de l'església de Sant Pere del Vim, s'observen unes pintures murals que es poden dividir en dos grups o conjunts. El més antic es troba al voltant de la volta i l'arc triomfal, representa una sèrie de sanefes concèntriques de caràcter geomètric i vegetal. El segon grup, es conserva a la part central de la conca. S'hi representa una màndorla circular decorada amb ones concèntriques, dins la qual s'hi representa la figura de l'apòstol Sant Pere, entronitzat i amb la tiara papal de tres corones, Sembla que porti una esfera a la mà esquerra i a banda i banda de la càtedra hi apareixen les figures d'uns querubins. Pel que fa al primer cicle pictòric es podria datar entre els segles XI i XII i el segon durant el segle XVI.
Es van recuperar entre els anys 2001 i 2009.
Història
L'església de Sant Pere del Vim estava dins el terme del castell de Miralles. Originàriament complia les funcions parroquials però, l'any 1681, es convertí en sufragània de Santa Maria dels Prats del rei. Però qui exercí el patronatge fou l'ordre del Sant Sepulcre, per mitjà del priorat de ant Miquel dels Prats de Rei. Posteriorment passà a domini de Santa Maria de Montserrat. Les primeres notícies documentades són de l'any 1069, quan Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donen a la canònica de la Santa Creu de Barcelona la dominicatura de l'església de Sant Pere del Vim, amb tots els cups i bótes que hi havia.
Bibliografia
AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. CASTELLÀ i RAICH, Gabriel (1932-36) Veciana; dins "Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada (Igualada)" època II, núm. 49, pàgs. 55 i 56. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), época IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.
