Pedra de les Creus
El Pont de Vilomara i Rocafort

    Bages
    Rocafort
    Emplaçament
    Darrera l'església de Santa Maria
    422

    Coordenades:

    41.71724
    1.93646
    411531
    4618929
    Número de fitxa
    08182 - 261
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Medieval
    Modern
    Segle
    V-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    L'any 1992 es va adequar l'actual espai per protegir-la.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (CCAA 11721)
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Pont de Vilomara i Rocafort (Pl. Ajuntament, 1; 08254- El Pont de Vilomara i Rocafort)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La Roca de les Creus és un gran bloc prismàtic, originàriament emplaçat de manera horitzontal que servia de fita termenal en una cruïlla de camins rurals, en el camí que anava del mas Roviralta a Rocafort. Estava situada dalt de la carena del camí que va del mas de La Roviralta a Rocafort.
    Quan hi havia enterraments a Rocafort, les comitives del difunt es paraven en aquest lloc i resaven una absolta i marcaven una creu.
    El bloc és cobert d'una quarantena de creus gravades i d'altres grafismes, tots profundament gravats, sobretot en el seu sector central, que apareix sobrealçat. Les seves dimensions són de 380 cm de llargada, 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada. El material de suport és pedra sorrenca. En el conjunt de gravats hi apareixen dues dades (1775 i 1802), 37 creus de diferents tipus (llatines, gregues), 6 cassoletes i 5 depressions longitudinals. Es tracta d'un exemple, com a mínim contrastat des del segle XVII, ja que unes escriptures de 1635 i també de 1695 esmenten el bloc de pedra del terme, del que eren des d'època medieval els blocs termenals emprats com a punt de referència de propietats, vies o termes municipals. Tanmateix, la simbologia cruciforme apareix des d'antic als documents catalans (segle XI), com a senyal delimitadora de límits parroquials o de propietats.

    També rep els noms de Pedra de les Creus o Còdol de les Creus.
    No es troba en el seu emplaçament original perquè patia atacs vandàlics molt sovint.

    Disposem per a la Roca de les Creus d'un cert nombre de referències documentals que des del segle XVII ens especifiquen, sense cap mena de dubte, el caràcter termenal que posseïa aquest bloc. Així, una escriptura datada del di a 20 de març de l'any 1635 esmenta ja el bloc de pedra de terme i en un altre document datat del dia 29 de novembre de 1695 hom es refereix al bloc com un element termenal ben significat i consensuat. Així, a tall d'exemple. aquest segon
    document diu , entre altres coses: "" ... DIE VIGESSIMA NONA MENSIS NOEMBRIS ANNO A NAY E D(O)NI MILLESIMO SEXCENTESSIMO NONAGESIMO QUINTO IN MANSO ROVIRA DE ROVIRALTA TERMINI ET PARA STA MARIA DE ROCHAFORT VICENS DlOS"
    Tement per la seva integritat, els veïns de Rocafort motivats per Josefina Oliveras i el Museu, l'any 1992, decidiren traslladar-la i ubicar-la darrera l'església de Santa Maria.

    BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages.
    COMELLAS, J. (1987), "L'enigma de la "pedra de les creus" de Rocafort, Regió 7, 20 de juny.
    DAURA, A.; GALOBART, J. (1983 a), L'arqueologia al Bages (lI), Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació. 6, Manresa. Nota 2, pàg. 58 i pàg. 61.
    DAURA, A., GALOBART, J., (1983 b), "Troballes arqueològiques a Rocafort de Bages", Dovella, 8, Manresa, pàgs. 33-36.
    ROVIRA, Jordi; CASANOVAS, Àngels i PÉREZ, Enric (1998). La roca de les creus de Casajoana (El Pont de Vilomara i Rocafort, el Bages); dins Dovella, núm. 58, pp. 13- 17.
    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995), L'arqueologia al Bages, Monogràfics, 15. Centre d'Estudis del Bages, pàg. 286. Manresa.
    PÉREZ BACARDIT, Enric (2002). Apunts per a una història de Rocafort de Bages. Autoedició.