Parc de la Torreblanca
Sant Joan Despí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El parc de la Torreblanca és un parc urbà que té una extensió de 12 hectàrees, repartides entre els termes municipals de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El parc comprèn la finca històrica de Torreblanca, on al segle XIX s'hi va crear un jardí romàntic del qual se'n conserven elements significatius. En terme de Sant Joan Despí hi trobem el llac amb una illa central, a la qual s'accedeix per un pontet, culminat per un templet de regust clàssic. En un costat del llac hi ha un monticle de roca d'on brolla l'aigua i cau formant un salt d'aigua. Al voltant hi ha corriols i senders, grutes subterrànies, etc. El llac està envoltat de vegetació, amb exemplars destacats d'alzina, aladern, pi, teix, cedre, palmera, eucaliptus, magnòlies, roures, etc. Al sector de ponent del parc, en una cota inferior que el llac, hi ha una plantació de rosers, classificats segons parcel·les o parterres rectangulars. El jardí antic està envoltat per una part moderna enjardinada, on hi ha àrees habilitades aper al joc, l'esport, picnic, etc.
Des de l'any 1982, hi ha la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Història
Torreblanca és una finca situada a cavall dels termes municipals de Sant Feliu, Sant Joan i Sant Just. Es creu que el seu origen el trobem en la torre de Soler o de Fonollar, que l'any 1310 fou comprada per Grau Trilla a Guillem Durfort. La possessió passà als Vallseca, després als Pastor i als Requesens. L'any 1564 trobem que Melciora de Requesens ven la torre per primer cop documentada com a Torreblanca al ciutadà de Barcelona Enric Agullana. Al segle XVII la propietat passà als Dusai, que un segle més tard la reformarien. Durant la segona meitat del segle XIX s'hi feu la darrera gran restauració d'estil neogòtic, que contemplà també la creació d'un jardí romàntic dins la finca, amb diversos elements com el llac, el templet i un primer roserar creat per Simó Dot. El seu fill, Pere Dot, seria qui es dedicà més extensament al cultiu experimental de roses. Després de la Guerra Civil, en què fou col·lectivitzada per allotjar refugiats, la finca quedà força deteriorada. Els Marquesos de Monistrol hi van crear una granja d'aviram, com també la comercialització de les roses que s'hi havia creat. El palau fou enderrocat a la dècada de 1950. L'any 1982 fou comprada per la Corporació Metropolitana de Barcelona, qui va enjardinar i adequar els espais per a l'ús públic del parc.
Bibliografia
CIRER, M.A. ; HUGUET, M. D. (1990). Guia botànica del Parc Torreblanca. Mancomunitat Torreblanca. PLANES, L. (1998). Parc de torreblanca: La màgia del jardí romàntic. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.
