Pallissa de Cal Pedrals
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga pallissa situada al'extrem oest de la casa de cal Pedrals, delimitant l'àmbit de l'era que la clou per migdia. Es tracta d'una interessant construcció de planta rectangular i composta per una planta baixa, i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de gras encaballades de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes les seves façanes llevat de la principal que està completament oberta per a poder emmagatzemar la palla i el gra de les collites. La fàbrica constructiva és a través de murs de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Les diviosions horitzontals de la façana principal són ben visibles atès que no existeix cap mena de mur de tancament llevat d'unes posts verticals col·locades a nivell del primer pi. La major part de l'estructura és de fusta de pi i roure i es manté en bon estat. Es tracta d'una de les poques pallisses del terme que guarda encara els seus trets originals. La pallissa i la casa de Cal Pedrals (fitxa 91) estan tancades darrere una era sostinguda per murs de contenció de pedra seca ja que aprofita el desnivell del terreny.
La pallissa respòn als exemples típics de les pallisses de les cases de muntanya a base de murs de pilars de maçoneria que sostenen les cobertes construïdes amb estructura de fusta Acostumen a tenir dues plantes i solen estar dins del recinte de la casa al costat de l'era de batre. Pallisses similars es conserven a Cal Ros, a Cal Caçador, a cal Jovell i en algunes cases del veïnat del coll de la Bena, entre elles Cal Vitarella i Cal Casanova.
Història
La casa de cal Pedral correspon amb un nou tipus de masia que apareix a partir de mitjans del segle XVII a la zona de Gisclareny juntament amb les seves veïnes de cal Peró, cal Sastre, cal Creueta i cal Tòfol entre altres. Segons E. Martín (E.Martín, 2005) tot i que la casa deu ser d'abans del segle XVIII, la casa amb aquest terme apareix a l'amillarament de 1873 o esmenta que aquesta casa era ocupada per Joan Tor com a cap de família i pagava una contribució de 677 rals de cadastre personal, 72 de contribució urbana i res per a caps de bestiar (AMG, amillarament de 1873). Posteriorment la casa va sobreviure el fliux migartòri dell 1900 i sempre ha estat habitada. Actualment és la residència de l'alcalde i durant molt de temps ha disposat de telèfon públic.
Bibliografia
CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí.
MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny.
AHG. Cadastre de 1776.
ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.
DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny
