Objectes al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Palau Nacional, Parc de Montjuïc, de Barcelona

    Coordenades:

    41.470325218167
    2.0852585628072
    423618
    4591374
    Número de fitxa
    08205 - 854
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Medieval
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Inexistent
    Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
    Accés
    Restringit
    Científic/Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Consorci públic (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Govern d'Espanya).
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven diferents béns mobles procedents del monestir de Sant Cugat. 

    • Taula del martiri de Sant Cugat. Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli sobre fusta. Mesura 164 x 133 cm. Va ser adquirit pel museu el 1907. Número de catàleg: 015840-000.
    • Taula de Sant Càndid. Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli, relleus d’estuc i fusta. Mesura 182 x 88 x 7 cm. Es va incorporar al museu per l’adquisició de la col·lecció Muntadas, l’any 1956. Número de catàleg: 064049-000
    • Crist dit de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’una escultura d’un Sant Crist sense creu, del segle XIII. Talla de fusta amb restes de policromia, d’estil romànic. Mesura 95 x 92 x 14 cm i pesa 4,5 kg. Va incorporar-se a la col·lecció del museu com aportació de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Barcelona al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona, l’any 1932. Número de catàleg: 015840-000. Actualment, està en dipòsit als Museus de Sant Cugat.
    • Sarcòfag d’un clergue. Tapa d’un sarcòfag amb una escultura jacent, feta en alabastre, possiblement de l’abat Biure, assassinat el 1351 i, datable, al voltant de 1385. Mesura 26 x 166,5 x 54,7 cm. Número de catàleg: 009923-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.
    • Urna reliquiari de Sant Càndid. Urna ossari de sant Càndid, datat de l’any 1292, de fusta amb relleus d’estuc, daurat amb pa d’or i full metàl·lic colrat. Mesura 75 x 122 x 45,5 cm. Inscripció, en lletra gòtica al voltant de l'urna: ANNO DOMINI: M: CC: XC: II: NONAS: MAI: INVENTIO: SACRATISSIMO: CORPORIS: SCI: CANDIDI: MILITIS: XPI: ET MRIS.: i d'altres, a les escenes, indicant el nom dels sants: S: IACOBUS: IUSTUS (a la cara davantera) i SANTUS CANDIDUS, SANTUS MAURISIUS (a la cara posterior). Número de catàleg: 039044-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.
    • Làpida sepulcral del monjo Pere Ferrer. Placa de pedra calcària, del segle XIII, col·locada originàriament a l'exterior de l'església, amb l'epitafi del monjo Pere Ferrer. Mesura 60 x 55 x 8 cm. Número del catàleg: 14345. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1701). Ferrer va ser l'autor del Costumari de Sant Cugat, escrit entre els anys 1221 i 1223, on es fa una descripció de la vida quotidiana de la comunitat monàstica del seu temps. explica les funcions, oficis i tasques de cada membre de la congregació segons els seus càrrecs.
    • Mènsules. Mènsules de fusta policromada de l'enteixinat  de l'arxiu del Monestir durant l'abadiat de Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24044 i 24055. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1694 i 1693).
    • Mènsules. Dues mènsules de pedra sorrenca del segle XIV amb dos àngels cadascuna, que sostenen un escut de l'abat Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24184 i 24185. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1691 i 1692).

    I, també, hi ha diferents obres amb Sant Cugat com a motiu:

      • Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès. Diversos fragments. Es tracta del dibuix de diversos fragments de pintures del monestir de Sant Cugat del Vallès, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Està fet amb llapis de grafit i tinta xinesa negra sobre paper encolat en tela i muntat sobre bastidor de fusta. Mesura 36 x 75 cm. Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063902-000. Està als magatzems.
      • Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès. Àngel portador d'un ciri. Es tracta d’un tremp sobre paper muntat sobre bastidor de fusta, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063896-000. Està als magatzems.
      • Un racó de Sant Cugat del Vallès. Representació d'un paisatge mig rural i mig urbà, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39,5 x 50 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004024-000.
      • La nit (Sant Cugat del Vallès). Representació de Sant Cugat de nit, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39 x 48,5 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004023-000.

      Les fotografies han estat facilitades pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

      El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és un museu d’art situat a la ciutat de Barcelona que pretén mostrar tot l’art català, des del període del romànic. És un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. La seu principal del museu es troba al Palau Nacional, construït amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.

      Els seus antecedents es remunten a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un esdeveniment que va donar impuls a la creació de col·leccions d’art, inicialment centrades en l’art medieval. A principis del segle XX, amb la creació del Museu d’Art de Catalunya el 1934, el MNAC va començar a prendre forma en el Palau Nacional de Montjuïc. En aquell moment, el museu incorporà als seus fons, gràcies a l’adquisició, l’any 1932, d’una valuosa col·lecció pertanyent al barceloní Lluís Plandiura, de 1869 obres, principalment d’art medieval i modern. El 5 de juny de 1945, la col·lecció es va dividir. La col·lecció d’art dels segles XIX i XX es va traslladar a l’antic arsenal de la Ciutadella, on es va fundar el Museu d’Art Modern de Barcelona, establint un criteri historicista que no donava cabuda a les avantguardes. Aquell mateix any, també es va crear a la Ciutadella el Museu del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

      La Llei de Museus de 1990 va establir la creació d’un museu nacional amb la unió de les col·leccions del Museu d’Art de Catalunya, del Museu d’Art Modern, del Gabinet de Dibuixos i Gravats, del Gabinet Numismàtic de Catalunya i de la Biblioteca General d’Història de l’Art. El museu va néixer el 14 de novembre de 1990 i va obrir les portes el 1995 amb la secció d’art romànic. Posteriorment, va obrir el 1996 la secció de fotografia, el 1997 les sales d’art gòtic, i el 2004, les altres sales.