Nucli antic de Rajadell o el Veïnat

Rajadell

Conjunt de carrers i cases que s'agrupen a l'entorn del castell i de l'església parroquial de Rajadell i que conjuntament amb l'eixample que es conformà posteriorment cap a migdia, conformen el nucli urbà antic de Rajadell i el principal del municipi.
Podem dividir el nucli en dos sectors: el desenvolupat a l'entorn de la plaça de l'església, davant l'església i al peu del Castell, fins la plaça de l'Era, i el desenvolupat des de la Plaça de l'Era cap el sud, seguint el carrer Major.
El primer sector està definit per un pujol arrodonit, definit entre el Torrent del Daurell, a ponent, i el Torrent de l'Enfilat, a llevant, abans de desguassar els dos a la Riera de Rajadell, que limita el puig pel nord. Al cim s'hi emplaça el castell, i a sota, a llevant, l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Al mig es troba la plaça de l'Església, amb un conjunt de cases que són les més antigues del nucli (segle XVIII). De la plaça surt un carrer, el carrer Mestre Ramon Planes, en direcció sud, fins la Plaça de l'Era. A ponent també hi ha el carrer o pujada del Castell. A mesura que avancem en direcció sud, les cases són més modernes.
El segon sector està definit, a partir de la Plaça de l'Era en direcció sud, sobre un esperó estret i allargat també entre els dos torrents, de manera que presenta forts desnivells a cada costat. Al mig de l'esperó es situa el carrer Major, de nord a sud, amb cases a cada banda. Els darreres de les cases estan definides, a ponent, pel camí del Torrent de Daurell, i a llevant, pel passatge de l'Ajuntament, i més a llevant encara, pel carrer de la Font. Al final, el carrer Major es bifurca, i a llevant, a través del carrer del Pla, mena al Pla del Junyent, i a ponent, segueix una carretera cap els Plans de cal Balard. Quan més avancem cap al sud, més modernes són les cases. En aquest sector són del segle XIX.
En diverses fitxes es detallarà la descripció dels diversos sectors, carrers i places del nucli antic, de forma específica.
Les cases segueixen un model rural popular, amb pocs trets compartits i forces variacions individuals. No es pot parlar d'un model definit o comú de casa. L'alçada dels edificis és potser el tret més uniforme. La majoria de les cases són unifamiliars. En general els habitatges són entre mitgeres, de planta baixa més un pis. Els darreres de les cases d'ambdós sectors presenten diversos nivells, de manera que les façanes que donen al carrer principal i a les places presenten planta baixa i una o dues plantes, però en realitat algunes aprofiten els pendents del terreny i presenten més plantes soterrades, que s'aprecien a les façanes posteriors, que cobreixen i aprofiten el pendís.
El material dominant és la pedra. Tanmateix, es tracta de pedra sense treballar i de tipus divers (conglomerat i sorrenca indistintament) . En conseqüència, els paraments són força irregulars. També hi ha algunes parets (sobretot posteriors) fetes de tova i de tàpia. La diversitat arquitectònica és nota més en els acabats: obertures amb llindes de pedra, amb llindes de fusta, i d'altres emmarcades amb maó. En general s'observa una abundància de balcons i galeries, tant davant com darrera les cases.
La majoria de les cases són entre mitgeres i estan alineades formant carrers. L'urbanisme, però, no és estricte. El carrer Major està definit per cases unifamiliars entre mitgeres que formen un carrer força estret que té una amplada d'uns 5 m. Les cases es repeteixen uniformement i tenen un pis i planta baixa a manera de botiga i magatzem, i estan cobertes amb teulada a doble vessant. Però al nucli també s'aixequen algunes cases aïllades a la placa de l'Era i a la pujada cap al castell. L'urbanisme de Rajadell segueix les línies marcades per l'orografia, sense seguir cap esquema predeterminat. En general, els carrers tenen un traçat pla. El casc urbà es situa en un pla molt limitat, ja que ocupa una franja estreta vorejada per terrenys amb pendent cap a les rieres.