Necròpolis de Vilafruns

Balsareny

El topònim de Vilafruns data del segle XVII i s’ha generalitzat més modernament. La capella ja està documentada l’any 951 com a Santa Cecília de Balsareny; concretament, entre les propietats que en el precepte de Lluís Ultramarí són confirmades al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquesta època consta també com a depenent d’un altre monestir. Així, l’any 990 en la butlla del papa Joan XV al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els béns confirmats apareix “junt al castell de Balsareny i l’església de Santa Cecília amb el seu alou”. Albert Benet (1984: 126) creu que aquesta aparent contradicció podria ser deguda a una redacció deficient de la butlla, en el sentit que Sant Pere de Rodes segurament posseïa un alou prop de l’església, però no l’església.

Santa Cecília no degué passar de capella rural. No en coneixem més notícies fins l’any 1685, una data en la que consta que encara tenia culte. Més endavant va quedar en ruïnes i així es trobava en el moment en què es van començar a construir les instal·lacions mineres a la dècada de 1930. Més endavant a la colònia minera s’aixecà una nova capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners.

En fer-se els habitatges de la colònia l’església ja fou mutilada, i en el transcurs d’unes obres al complex industrial es van identificar un seguit de tombes que corresponien al cementiri de la capella. L’any 1962 Alberto del Castillo va excavar quatre tombes de la necròpolis, però el seu treball mai no s’arribà a publicar. Tanmateix, en el volum corresponent de la Catalunya Romànica els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart (1984: 126) presenten de manera resumida els resultats que va oferir aquesta excavació.

L’any 1984, amb motiu d’unes obres d’ampliació de la carretera, es van aterrar definitivament les restes dels murs que quedaven de l’església i també la majoria de tombes de la necròpolis.