Necròpoli darrera l'església parroquial
Els Prats de Rei

    Anoia
    Carrer del Mur, s/n
    Emplaçament
    Darrera l'església parroquial, en un petit tancat a l'aire lliure.
    604

    Coordenades:

    41.70515
    1.54252
    378738
    4618066
    Número de fitxa
    08170 - 77
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Romà
    Paleocristià
    Medieval
    Visigot
    Pre-romànic
    Segle
    IV-IX
    Estat de conservació
    Bo
    El trasllat d'aquestes tombes des del lloc original de la seva troballa fins a l'emplaçament actual ha permés la conservació d'un tipus d'element arqueològic (les tombes de lloses i de 'tegulae') que se sol destruir un cop s'ha excavat i documentat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    En un espai urbà situat darrera l'absis de l'església parroquial de Santa Maria dels Prtas de Rei es localitza una petita necròpolis d'inhumació que ha estat traslladada en aquest punt des de la seva ubicació original, a uns pocs metres en línia recta. El conjunt està format per sis tombes de caixa de lloses amb presència d'alguna peça de tègula romana plana i dos sarcòfags monolítics, tot plegat de molt bona factura i amb material lític molt gruixut, amb una cronologia que oscil·la entre els segles IV i IX. També es va traslladar fins aquest lloc part d'una paret de pedra de grans blocs ben escairats, amb una cronologia que podria correspondre a un moment coetani a les tombes dels segles IV-V o fins i tot a un moment anterior.

    Als voltants de l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei s'hi va desenvolupar una sagrera fins ben entrada l'època moderna. Els inicis del funcionament de l'espai com a necròpolis es remunten a finals del segle IV o inicis del V, com indica la troballa d'una lauda sepulcral musiva cristiana. Aquests tipus de laudes van inequívocament associades a primitius espais de culte cristians, així que es pot afirmar que a l'antic 'municipium Sigarrense' ja hi havia una església paleocristiana en aquests moments tant remots. Aquest fet no resulta estrany ni excepcional si es considera la presència d'unes elits municipals a Sigarra que, com s'ha demostrat a nivell historiogràfic per al genèric de les elits municipals romanes, van ser les primeres a cristianitzar-se (encara que només fos nominal i formalment) tant bon punt l'emperador Teodosi I va proclamar la religió cristiana com l'únic culte permès a l'Imperi Romà (a. 380) després de tres quarts de segle d'emperadors ja cristians que havien permès la implantació d'un substrat ferm per a la nova religió.
    La següent notícia històrica d'una sagrera en aquest lloc és del 31 de juliol de l'any 945, quan apareix referenciada l'església de Santa Maria de Prats 'cum villa antiga' en el que es considera la primera notícia històrica escrita referent a la vila després del llarg hiat entre aquest document i les inscripcions romanes referides al 'municipium Sigarrense' trobades a Prats de Rei.
    Aquestes tombes avui reubicades darrera l'església parroquial de Prats de Rei corresponen a aquest arc temporal i van ser localitzades entre els anys 1972-1973, quan es va fer un sondeig arqueològic, denominat 'Sondeig A', al davant de la rectoria, avui carrer de l'Església, en el marc d'una sèrie de sondeigs arqueològics que van emprendre un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra liderats per Josep Castellà Real. Atès que el jaciment s'havia de colgar de terra per procedir de nou al pavimentat de la via pública, part de les tombes de la necròpolis apareguda van ser traslladades en un petit espai descobert a la part posterior de l'absis de l'església parroquial on avui poden ser visitades.

    -CASTELLÀ REAL, Josep et ALII (1977): Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei (1972-1975, Patronat del Museu Municipal dels Prats de Rei, Els Prats de Rei.
    -SALES CARBONELL, Jordina (2012): Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: Topografía, arqueología e historia, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 175-175.