Muralla de Montserrat Monistrol de Montserrat

Bages
Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba
08127-109
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Renaixement
Contemporani
XV-XIX
Regular
Es tracta d'un fragment
Inexistent
Fàcil
Estructural
Privada
Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
Helena Garcia Navarro

A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria.

Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a "plaza de armas" presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà "Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà". Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir.

Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Molas i Rifà, Jordi (1998). "Guia oficial de Montserrat". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.