Muntanya del castell de Dosrius
Dosrius

    Maresme
    Costes d'en Vergés - Veïnat del Far - Zona del Far
    Emplaçament
    A la vessant sud-est del turó del castell de Dosrius, damunt del nucli urbà de Dosrius
    201m

    Coordenades:

    41.59904
    2.40698
    450580
    4605429
    Número de fitxa
    08075-263
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Segle
    IIIa.C-V
    Estat de conservació
    Dolent
    Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 898
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A02500021
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Jaciment arqueològic documentat per la troballa de restes de ceràmica romana escampada a la vessant de la muntanya del castell de Dosrius. Per aquest motiu, les coordenades que es faciliten en aquest treball són aproximades. De les restes d'una possible vil·la romana. Es documentaren les restes de dos murs amb uns fragments de paviment associats i diversos fragments de ceràmica romana. Es va identificar com un cup de vi o oli de forma rectangular, amb unes mides d'1,30 metres d'amplada per 1,75 metres de llargada. Al seu costat hi havia un altre dipòsit de la mateixa amplada i d'1 metre de llargada, pavimentat. Les estructures estaven bastides en pedra lligada amb morter de calç, amb els paraments arrebossats, i foren interpretades com la pars rústica d'una vil·la romana alt imperial (Prevosti, 1981). Pel que fa als materials arqueològics documentats: fragments de ceràmica comuna romana i comuna africana, restes d'un morter, un fragment de vora d'àmfora Dressel-Pascual 1 i un fragment de vora d'àmfora Dressel 2 a 5.

    Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.).

    Les dades foren aportades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas l'any 1952. L'any 1987, durant les tasques d'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica a l'àrea prospectada. En quell moment, la zona estava ocupada per camps de conreu. Posteriorment, durant la revisió de la Carta Arquelògica del Maresme de l'any 2008, tampoc es va documentar cap tipus de resta, tot i que es va constatar l'alt grau de construcció que havia patit la zona en els darrers anys (urbanització del Castell).

    ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga". El Comú, núm. 4, p. 10, 11. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/257. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). "Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)". El Comú, núm. 5, p. 12. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 42, 49, 96.