Mosaic de Joan Rifà

Arenys de Mar

Explica Vicente de la Fuente (inèdit) que la forta demanda propiciada per la gran activitat constructora de la dècada de 1960 i 1970, segurament va ser un factor clau perquè empreses tradicionals integressin a reconeguts artistes per dissenyar decoracions ceràmiques de producció industrial. Però també que ceramistes creessin petites empreses on es produïa una ceràmica seriada amb tècniques artesanes i industrials que apropaven més la ceràmica al disseny industrial, produint tota una sèrie d’elements per la seva aplicació com decoració arquitectònica. Aquest caràcter artesanal queda reflectit al text que acompanya un dels catàlegs de l’empresa formada pel ceramista Julio Bono, Novo & Bono: “no nos hemos propuesto reproducir exactamente cada modelo, porque la cerámica tiene un margen de imprevisto que hace que cada gama de color se consigan varias matizaciones difíciles de reproducir gráficamente”. Malgrat ser un producte industrialitzat la seva producció de caràcter tradicional admet un marge d’intervenció de l’atzar al resultat final, com en qualsevol producció artesanal. 

En moltes de les decoracions, aquestes peces seriades es combinaven amb peces úniques en relació al tema del mosaic i l’edifici on s’implementava o la personalitat del comendatari de la decoració. Dos dels artistes que més van destacar en aquest àmbit van ser el ja citat Julio Bono i la seva firma Bono&Novo i el pintor Joan Rifà que va treballar per l’empresa Silicor, marca que s’integrava dintre de la històrica empresa Cosme Toda de l’Hospitalet.