Monument al 25 d'octubre de 1990

Sant Adrià de Besòs

L'any 1850, s'aprova el Pla Cerdà. En aquest pla s'hi contempla una gran zona verda coneguda amb el nom de "pulmó de Barcelona", que l'arquitecte projectava cap el riu Besòs. El sector del marge dret del riu, ric en sediments dipositats per les crescudes del riu, era una zona fèrtil, aprofitada històricament com a terres de cultiu, pels pagesos de Sant Adrià de Besòs. Però, l'arribada massiva després de la guerra i durant els anys cinquanta, d'immigració procedent de varies regions d'Espanya degut a la recuperació industrial, va comportar la construcció d'habitatges per a les persones nouvingudes. En aquest context se situa l'any 1960 la construcció del Barri del Besòs, amb una gran densitat demogràfica. L'any 1990, en un dels darrers solars edificables del barri el Consistori, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya es plantegen la necessitat de construir 194 habitatges socials. És justament en aquests mateixos terrenys que els veïns del Barri del Besòs hi havien plantat simbòlicament una palmera amb motiu de reivindicar la necessitat de construir equipaments i una zona verda. El 25 d'octubre de 1990, amb l'accés de les excavadores al solar, començà una revolta veïnal. Els titulars de La Vanguardia l'anomena "Intifada del Besòs". Durant cinc dies, veïns i veïnes, encapçalats per l'Associació de Veïns del Besòs, van recórrer els carrers del barri per aturar els intents d'entrada de la maquinària al solar, fet que va provocar forts enfrontaments amb la policia. La clara oposició veïnal va tenir un important ressò mediàtic, aconseguint-se l'abandonament del projecte. L'any 2002 es projecta la creació de la plaça de La Palmera i l'ordenació dels espais exteriors de l'illa d'habitatges més propera, que finalitza l'any 2004.