Montergull
Avinyonet del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un interessant i complet conjunt de valor patrimonial format per la masia i edificacions annexes que resulta complementat per un bosc i un corral. La masia, que és l'edificació principal, és de planta rectangular allargada, composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i ràfec. El portal de la planta baixa té un arc de mig punt dovellat, en el qual encara son visibles restes d'imposició de sal durant la cerimònia pasqual del Salpàs. Les finestres presenten ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres també són de pedra (INVENTARI, 1986: 25). Destaca la picaporta de ferro forjat profusament decorada. Té encara elements propis de la vida a pagès, com a corrals, magatzems i cup quadrat de rajoles envernissades. A prop, i en direcció sud-est, hi ha les restes de l'antic bosquet de pins i a tocar el mas s'estenen les terres de cultiu en la plana característica d'aquest territori. A tocar el mas, i davant la façana, en terres de conreu s'han localitzat restes d'interès arqueològic, que a l'igual que el bosc, es contemplen en fitxa independent al present inventari. El conjunt edificat queda complementat per un corral situat a la vora del camí que, partint de la masia, mena cap al camí de La Granada, a uns 110 metres en direcció nord-oest de la casa principal. En una de les llindes està gravada la data de 1766, a la qual deu correspondre la major part de les estructures vistes més antigues del mas.
Al davant de la casa, en uns camps de conreu hi ha un jaciment arqueològic (veure fitxa Vinya d'en Romeu).
Història
El document més antic d'aquesta casa, que coneixem, és de l'any 1002, en el que Audesind que té casa als Gorgs, la cita com a confrontació de migdia de les seves terres amb el nom de "casa d'Ervigi", junt amb l'estrada (MARGARIT, 1983b). Una altra cita es posterior a aquesta data, i es refereix al "lloc que en diuen Mont Erguil, a ipsas quadras" el clergue Guillelmus Bernardi dóna a Sant Cugat un alou (1-V-1123) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). El nom podria ser una evolució basada en la guturalització d'Ervig i subseqüent pèrdua de la "g" final (MARGARIT, 1983b). Existeix també un document del 10 d'abril de 1145 pel que es fa la donació en feu d'un alou en la parròquia de Sant Petri de Avinione, in loco vocitato Monteergui, sive ab ipsas Quadras (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001) . A sobre d' una finestra hi ha la data del 1766 (INVENTARI, 1986: 25)
Bibliografia
CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2505ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim "Els Gorgs". Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor.