Mongalou Santa Maria d'Oló

Moianès
sector sud-oest del terme municipal
Ctra. local d'Oló a Sant Joan d'Oló uns 5 km i seguir, passat trencall església, 500 m, a la dreta
486

Coordenades:

41.84723
2.00016
416997
4633298
08258-213
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
XX
Regular
En ruïna
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A008000010000AF
Jordi Piñero Subirana

Cabana de pedra construïda amb una funció recreativa entorn de la dècada de 1960 per la família Llonch, propietaris del mas Armenteres i de la casa d'Armenteres de Dalt. Es troba emplaçada vora el camí de Sant Joan d'Oló, uns 300 m a l'oest d'aquest nucli rural. El seu aspecte rústec pot portar a confondre'l amb una barraca tradicional, però el cert és que la seva única funció era que servís com una mena de refugi lúdic i recreatiu per als fills joves i adolescents de la família Llonch, que eren sis germans, tots nois. Es tracta d'una construcció actualment en ruïna però força ben feta, amb planta en forma de quadrilàter de costats desiguals. Els murs són de pedra seca, força gruixuts. En el de migdia hi ha la porta, encarada vers el camí. La construcció té tres finestres amb uns grans marcs de fusta. Sembla que la cabana tenia una coberta també de fusta, de la qual encara se'n veuen mostres al voltant. Col·loquialment, la família anomenava Mongalou a aquesta cabana.

Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell, Montse Mas i altres.

Entorn de 1952 van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 va protagonitzar un casament molt sonat amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles.