Molí d'Escrigues Santa Maria de Merlès

Berguedà
Sector central del terme municipal
A 200 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14'100.

Coordenades:

42.00469
1.98104
415618
4650799
08255-92
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII
Regular
Es desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu.
Inexistent
Sí, IPA. 3636
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 010A00047
Jordi Compte i Marta Homs

El molí d'Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d'Escrigues.
Es tracta d'un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular. La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys.
La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d'accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d'un cor amb una creu, al mig de la data. A l'esquerra en s'hi adossa un cos de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est.
A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s'hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d'obra.
La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l'interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882. Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d'aigua cap a l'interior del molí.

Conserva la sala de màquines amb la maquinària del molí (descrita en una fitxa individualitzada, núm. 217).
La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès.

El molí d'Escrigues està documentat a partir del segle XVII i es va reedificar al segle XVIII (1763) tot i que probablement és més antic. Hi ha força ampliacions del segle XVIII i XIX i es va mantenir actiu com a molí fariner fins abans de la Guerra Civil espanyola. Era propietat emfitèutica del mas Escrigues (actual masoveria d'Escrigues) i pagava censos al senyor de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc. L'any 1730, Joan Escrigues, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica.

MESTRE, Pere. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.
PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès.
Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.