Molí del Pla 2
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra. C-59 al km. 50,4 camí sud i després W 500 m. Just abans riera corriol dreta 400 m fins rètol
    672

    Coordenades:

    41.89224
    2.10013
    425349
    4638203
    Número de fitxa
    08258-2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVIII
    Any
    1739
    Estat de conservació
    Regular
    En estat de semi-ruïna. Coberta esfondrada
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí: IPA 46336
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A004000070000AI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m. Estan emplaçats a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Aquest molí, anomenat número dos, era la instal·lació principal que acollia també l'habitatge del moliner. Es troba vora un espectacular salt d'aigua natural de la riera d'uns 10 m d'alçada. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera el marcat desnivell proporcionava força al salt d'aigua del molí.
    Aquest molí consta de la bassa i l'edificació pròpiament del molí, on hi havia també l'habitatge del moliner. La bassa és al costat sud i se'n conserven els murs nord i est. El rec que omplia la bassa havia de venir paral·lel a la riera i se'n pot intuir alguna traça però de seguida es perd. La resclosa devia trobar-se no gaire lluny, aproximadament uns 200 metres riera amunt, però no sembla que s'hagi conservat. Devia ser força senzilla, ja que la riera és molt estreta. A la part interior de la bassa es conserva el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Té uns dos metres de diàmetre i està revestit de maó. Al costat hi ha un sobreeixidor amb les marques i l'arqueta de tancament.
    L'edificació amb l'habitatge s'assenta en una cota inferior, a la part baixa del saltant. És al marge esquerre de la riera i adossada parcialment al cingle. És de planta més o menys quadrada, amb un cos adossat a ponent sobre un terreny amb desnivell. La casa ha conservat els murs exteriors però la teulada s'ha esfondrat. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes, a més de la part subterrània del carcabà. La façana principal mira cap al sud. Té el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, amb un arc de descàrrega al damunt i dues finestres. A l'interior, la planta baixa era coberta amb volta de pedra, ara mig esfondrada. Aquí és on hi havia la sala de mòlta, de la qual només es conserva la mola sotana. Al pis superior hi devia haver l'habitatge. El desguàs del carcabà devia ser al costat est, però actualment no se'n veu cap rastre.

    Inscripció en una llinda: 1739

    Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'una època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest.
    El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí.
    Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar "fins a la passada maltempsada".

    AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31.