Molí de vent de Can Sala
Montmeló

    Vallès Oriental
    Carrer del Timbaler del Bruc, núm. 27

    Coordenades:

    41.553882498131
    2.2453462332487
    437067
    4600521
    Número de fitxa
    08135 - 34
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1870
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 42235
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    7107302DG3070N0001AE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Molí de tipus aiguader o de pales, també conegut com molí de ramell o molí americà. Servia per extreure aigua del subsòl mitjançant un mecanisme hidràulic impulsat pel vent. Normalment s'acompanya d'una bassa, que una vegada omplerta servia per regar els camps.

    El molí de Can Sala és una torre de planta quadrada adossada a una petita bassa. No es tracta de la bassa original, que era més gran i a més tenia rentadora, sinó d'una construcció feta pel pare de l'actual propietari. A l'interior se situa la maquinària i sobre la torre l'estructura aèria formada per la roda, el balancí i la cua. En un lateral es troba la porta d'entrada per accedir a l'interior del pou.

    Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.

    Antigament, el molí pertanyia a la finca del mas Sala, d'on li ve el nom. Amb la parcel·lació urbana n'ha quedat separat. Tenia dues basses, una de petita adossada a un costat de la torre del molí i era per a ús domèstic, com per exemple de safareig per rentar-hi la roba, i al costat oposat de la torre s'hi adossava una de molt gran i que servia per abeurar una cort de vaques.

    Josep Solà i Sayol, va restaurar el molí a la dècada dels anys 70 del segle XX. On es lligava la cadena que travava el molí hi havia una plaqueta de ferro amb la data 1870, any que pot correspondre a la construcció del molí.

    Actualment s'extreu l'aigua de l'aqüífer mitjançant una bomba hidràulica.

    GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). Montmeló. Recull onomàstic. Ajuntament de Montmeló.

    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.