Miralles
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció.
L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.
La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.
Història
El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ("in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias"). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà.
L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75)
El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella.
Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera.
Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors.
Bibliografia
BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47.
IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona
PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs.
VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
