Mines del Bac del Calet o Font Freda
La Pobla de Lillet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Agafem la pista del Catllaràs, un cop hem passat el Xalet continuem cap a la Roca de la Lluna, passat aquesta trobarem al costat esquerre i a peu de pista les restes d'un pou i una xemeneia, és el lloc conegut com la Sala de les Màquines, d'aquí hem de continuar a peu per sota la pista, o sigui pel costat oposat a la Sala. Costa de localitzar, la bocamina és a tocar d'un rec. D'aquesta mina de carbó en veiem la bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu voltant s'hi veuen escasses restes de murs.
En la publicació de Salmerón (SALMERÓN:1990:255) es dóna referència de la mina de Font Freda com una de les que estava comunicada amb la del Teixó, podria ser aquesta ja que en les referències que aportà Ramon Barberà parla d'un telefèric, a més aquesta queda situada a prop de la del Teixó.
Història
Es tracta d'una mina que va obrir Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta d'explotacions mineres que tenia al Catllaràs. Forma part del conjunt de mines que Asland va explotar al Catllaràs per tal de tenir carbó per fer anar els forns de la fàbrica de ciment del Clot del Moro, que havia començat a construir a partir de l'any 1901. Segons les referències que consten al llibre de Ramon Soler i Josep Oriola (SOLER,R.; ORIOLA,J.:1997:163) en Ramon Barberà, de la Pobla de Lillet, i conegut com el "Resplandit" els va apuntar que amb anterioritat, el "Faginer" de Ripoll, ja havia remenat per aquest indret; també s'anota que per la zona s'hi havia obert diferents forats i també alguns pous; a més recorda l'existència d'un telefèric, però sense detalls.
Bibliografia
BOIXADER, P. (2000:19-20): "Itinerari per les principals mines del Catllaràs". L'Erol, núm. 67, hivern 2000.
SALMERÓN,C. (1990:251-259): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona.
SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.
