Mina Sant Josep
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La bocamina de Sant Josep està formada per un mur de contenció fet en pedres que dóna pas, a través d'una obertura mig tapiada, a l'interior de la galeria, la qual és directament la roca picada. Actualment es poden fer uns quants metres de galeria, però ja des de bon inici s'hi observen despreniments. Aquesta bocamina és l'originària de l'explotació, d'aquí surtien les vagonetes que seguint la corba de nivell, es dirigien cap al pla inclinat, punt en el qual el carbó era traslladat fins el nivell Consolació. Aquest trajecte de les vagonetes fins al pla inclinat, va ser modificat per tal d'escurçar el recorregut i fer menys maniobres, així a la plaça on hi ha la boca mina i algunes restes de les edificacions de tallers i magatzems de la mina, hi ha l'inici d'un túnel transversal a través del qual circulaven les vagonetes, fins a sortir al punt on avui dia s'atribueix a la bocamina Sant Josep, situat al peu de la carretera que porta a Sant Corneli, just per sobre de la colònia de Sant Josep. En aquest punt les vagonetes enllaçaven amb el pla inclinat. Aquesta sortida del túnel transversal és un obertura en arc, tancada, a la que no es permet l'accés a l'interior de la galeria; el fet de ser el punt de sortida del carbó va facilitar que la gent hagi associat aquest accés com a la bocamina Sant Josep. De fet, anys més tard, es va modificar el túnel transversal, fet que enllacés directament amb l'interior de la galeria de la mina Sant Josep, així evitaven que les vagonetes haguessin de sortir a l'exterior i s'escurçava encara més el trajecte des del punt d'explotació fins l'enllaç amb el pla inclinat.
A la zona d'enllaç amb el pla inclinat, on hi ha la bocamina del túnel transversal, s'hi conserven diverses edificis i estructures.
Història
La mina Sant Josep està situada a una altitud de 815 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació.
Bibliografia
BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions.
HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà.
MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears.
SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.
S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
