Mina de bauxita d'en Soler Santa Maria de Miralles

Anoia
Est del terme. Serra de Fontfregona
Carretera que va al Coll de la Creu del Pla. A l'alçada de can Raspall hi ha una pista a la mina.

Coordenades:

41.49749
1.54143
378257
4595012
08257-18
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XX
Regular
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08257A00900043
Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

Explotació a cel obert i conjunt de boques de mina propera a la masia de cal Cisquet i a la zona obaga de la Serra de Fontfregona. Aquestes varen ser explotades a cel obert des de 1931 fins a 1965 per a extreure mineral que s'utilitzava per a la preparació de compostos d'alumini i la producció de sulfat d'alúmnia i també com a colorant de materials de construcció i, fins i tot, per la comercialització de minerals per a col·leccionistes.
El mineral de bauxita es troba en els rebliments d'origen kàrstic, en la zona discordant entre les calcàries triàsiques i les eocèniques. La bauxita es un mineral ric amb components d'alumini en forma d'hidròxid.

Es podria tracta de la Mina Maria. Al web municipal trobem informació de boques de mina del sector: Mina de Ferro ( Adelaida) i de Bauxita (Maria) , a l'obaga del Soler, obertes el 1931. També sobre la Mina Carmen, prop del Coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 mines de bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958)

Aquesta mina podria correspondre a la Mina Maria, que el 1931 va ser objecte de concessió estatal. L'explotació de la Mina Maria, prop de la Obaga del Soler, amb una afectació de 240.000 m2, va ser concedida a favor de Joaquim Molins i Figueres, que el 1936 la va transferir a la societat Ciments Molins S.A. L'any 1948 fou venuda a la companyia La Alquímia S.A. Aquesta mina corresponia a una finca que pertanyia a cal Soler (fitxa 21, casa que està a l'altre costat de la C-37, i des de la que es veu tot el sector miner). A prop de la mina hi havia hagut una barraca d'obra on s'hi havia instal·lat l'encarregat que gestionava la mina de bauxita, en el mateix lloc on anys més tard -cap el 1972, anys després del tancament de la mina- s'hi construí l'actual casa coneguda com Can Raspall.

Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles
Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007
RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219