Matamala

Gaià

Aquest mas ja existia al segle X i és, de molt, el més antic que s'ha pogut documentar al terme de Gaià. Concretament, apareix ja amb el nom de Matamala en el mateix document de 27 d'octubre de l'any 936 en què s'esmenta per primera vegada el castell de Gaià: "kastro Galiano, in Matamala kassas, curtes et ortis". El mas formava part de la parròquia de Sant Pere de Monistrol. El propietari del mas Rocaters, Lluís Matamala, ha recopilat diversos esments documentals d'època medieval sobre aquest mas en un treball particular sobre el mas Rocaters (MATAMALA, 2018). En el fogatge de 1553 hi consta un tal Pere Corts que viu a Matamala. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, apareix amb la denominació de Matamala Sobirà. L'hereu era Jacint Matamala i posseïa tres masos secundaris en la mateixa parròquia: Matamala Jussà, Peloses Jussà i un altre. Aleshores el senyor de tots aquests masos (excepte una part de Matamala Jussà) era el monestir de Serrateix. Tot sembla indicar que el segle XVIII va ser un moment de gran expansió per aquest mas. Ja hem dit que la casa es va ampliar i remodelar, i és possible que incorporés altres masos secundaris. Es diu que la Plana i altres masos havien estat possessions de Matamala, però no en tenim constància documental concreta. El 1779 l'hereva era Francesca Matamala (segons es dedueix de la inscripció de la llinda). L'època de prosperitat devia continuar a principis del segle XIX, amb el creixement de la vinya. A mitjans d'aquest segle en terres molt properes es va facilitar l'establiment d'un conjunt casetes: cal Simó de Matamala (1856), cal Francisco (1859), cal Correu. Possiblement també cal Jan, cal Seba o cal Rossinyol, tot i que en relació a aquestes no en sabem gran cosa i algunes podrien ser anteriors. També havia establert, probablement al segle XVIII, el nou mas de Rocaters, al costat de Peloses.
Sembla que Matamala va començar el seu declivi fins i tot abans que esclatés la crisi de la fil·loxera, i va anar venent propietats, però no coneixem gaires detalls al respecte. Segons l'estudi fet per Lluís MATAMALA (2018) sobre el mas Rocaters, sabem que el 1841 el propietari era Marc Matamala, que vivia a Sallent i que va acumular molts deutes. El seu fill, Pere Matamala, va haver de fer front aquests deutes mitjançant un ric prestamista d'Alpens, i va anar tornant diners entre els anys 1849 i 1851. Finalment, però, va haver de cedir totes les seves propietats al prestamista, Joan Vall Colomer. Al final del segle XIX, en el Registre de la Riquesa de 1883 Matamala ja només tenia dos masos secundaris: Grifol i Rossinyol, i en total sumaven una superfície de 76,79 ha, un 60 % de les qual eren conreades per parcers. El propietari era Joan Vall Colomer, d'Alpens. Amb aquestes dades es pot considerar que havia passat a ser un mas de dimensions mitjanes. Segons es diu, a la planta baixa de Matamala hi havia un espai anomenat l'hospital en el qual s'hi acollia gent necessitada o malalta. Cal dir que a la vora hi passava un camí força transitat, que anava de Navàs a Prats de Lluçanès. A mitjans de segle XX la casa era habitada per masovers, concretament per una família de cognom Puig amb dotze germans que eren procedents de Borredà. El propietari era un tal Vilardell, també de Borredà. Ja feia temps que el mas havia deixat enrere la seva millor època, i entorn de 1960 va comprar la finca Rafael Burillo, de la casa veïna de cal Simó. El seu fill, Josep Burillo, és l'actual propietari.