Mas Xuclà o Xuclar
Palafolls

    Maresme
    Veïnat de Sant Genís.

    Coordenades:

    41.672126699909
    2.716324031353
    476386
    4613413
    Número de fitxa
    08155 - 69
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX (finals)
    Estat de conservació
    Dolent
    Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada.
    Protecció
    Legal
    BPU
    PGOUM: Categoria tipus C: la masia o vila rural
    Aprovació: 9-09-2006
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08154A016000050000YP
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Sáez Puig

    El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. 

    Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. 

    Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.

    Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.

    El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.

    Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.

    El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.

    Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.

    Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.

    El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d'"Apeo" té al terme de Palafolls 66 "fanegas" de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.

    El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.

    Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.

     - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.

    - BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc. 

    - SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.