Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls.
El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.
El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.
El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.
Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.
Al llibre d'"Apeo" de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 "fanegas" de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.
El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.
A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.
El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.
