Mas Illa Balenyà

Osona
Camí del Mas Illa
Entre la ctra. Morta i la ctra. de Barcelona

Coordenades:

41.8144
2.23299
436294
4629454
08017-3
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
Popular
XIII-XIX
Bo
Legal
NNSS 2000
IPA 22886/ IPEC 901840
Fàcil
Residencial
Privada
6496201DG3269S0001KO
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial.

És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça.

El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys.

IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.