Mas Ferrer
Begues

    Baix Llobregat
    C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer
    400

    Coordenades:

    41.32506
    1.91781
    409434
    4575408
    Número de fitxa
    08020 - 28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Reformada als anys 90.
    Protecció
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA, nº 18117
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cadastral: 08020A02100023
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix "JSB 1992"; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392).
    Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana.
    A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats.

    (Continuació descripció)
    Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix "DOMUS DEI 1756". Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana.

    Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer.

    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit.
    AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit