Mas de Salou Les Masies de Roda

Osona
Península de Salou, 08510.
Al sud de la península de Salou.
08116-57
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Popular
XV
Regular
Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les.
Legal
BCIL (POUM, DOGC 5163 de 1/7/2008)
Fàcil
Residencial
Privada
08115A00600018
Jacob Casquete Rodríguez

Masia de planta irregular formada per dos cossos adossats més un seguit de construccions annexes. El cos principal és rectangular i consta de planta semi-soterrada, planta baixa i pis, amb la teulada de quatre vessants i doble ràfec de teula. A la façana principal destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, les llindes planes i els ampits de les finestres motllurats. A la façana de migdia hi ha adossada una escala d'un tram bastida amb maons i arrebossada, que dóna accés directament al pis. D'aquesta façana cal destacar que, situat a la cantonada sud-oest, a l'alçada del pis, un rellotge de sol amb data de 1681 inscrita i amb una creu de Malta decorativa. La façana de llevant presenta també obertures d'arc de llinda emmarcades en pedra. Per últim, la façana nord es troba protegida per una tanca de pedra que crea un pati. Aquesta tanca disposa d'un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, on s'aprecia incisa la data 1799 a la llinda. Dins d'aquest pati cal destacar una font bastida amb grans carreus, que presenta una paret vertical amb un coronament en punxa sobre el que està situat una esfera decorativa de pedra. La font porta gravada la data 1804 en baix relleu. Sota d'aquesta està ubicada una aixeta i sota l'aixeta una petita pica rectangular de pedra on va a parar l'aigua. També es pot apreciar un pou de pedra circular de bella factura, amb una teulada pròpia de dos aiguavessos, que es troba adossat a la façana de tramuntana. Cal destacar que en aquesta façana, a més de vàries obertures rectangulars (algunes d'elles tapiades), hi ha un portal d'accés d'arc a nivell, coronat per un gran òcul emblanquinat que es repeteix a la cantonada de ponent del mur. A l'extrem de ponent de la façana s'adossa un petit cos rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i dos pisos, que presenta un portal d'accés amb la data de 1843 inscrita a la llinda. L'interior presenta estances cobertes amb voltes de canó arrebossades i emblanquinades, a la planta soterrada. Segons la tradició oral, una de les estances fou antigament utilitzada de presó, tot i que actualment s'utilitza de magatzem. També és d'especial menció una gran sala d'estar, amb pintures murals i sostre embigat de fusta. Aquest edifici principal es troba bastit amb pedres desbastades, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Cal destacar que la masoveria La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal i que davant de la façana principal dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenten fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.

L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. "Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien" (POUM, 2008).

H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): "Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic". POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): "Les Masies de Roda. Història del nostre poble". Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.