Les úniques dades documentals que tenim del mas són les que dóna la consueta de Mura el 1592, que diu que a la casa de la Roqua habitaven set persones, essent el de més edat en Joan Sala Roqua (ABEV). Per tant, al segle XVI la casa ja existia, essent probable que es construís a l'Edat Mitjana el primer habitatge. La data de la bassa, 1610, ens indica una època de reconstruccions al conjunt. Les dates de la premsa, 1712 i 1780, ens indiquen la cronologia d'una època d'aprofitament vitícola. Des de l'any 2001 s'estan portant a terme diferents reformes que intenten recuperar els elements antics que es van perdre fruit de l'estat de deteriorament en què es trobava el conjunt. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta Edat Mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles.
