Mas can Sellarés
Talamanca
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Trobem el mas al costat occidental del nucli urbà de Talamanca, just al final del carrer Castell, al número 14. El cos principal, assentat damunt la roca, és de planta quadrangular. Té coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a migdia. Presenta planta baixa, primer pis i golfes segons la distribució original, a més d'un conjunt de cossos adossats. El parament està fet mitjançant blocs de pedra força irregulars. Sols trobem carreus ben treballats a les cantonades i a les obertures, que presenten la clàssica tipologia de llinda, brancals i en algun cas, escopidors. La façana principal és un clar exemple de les modificacions i ampliacions que ha sofert el mas al llarg del temps. Originàriament tenia una composició simètrica, amb el portal adovellat que forma un arc de mig punt a l'eix central de la façana, obertures tipus espitllera a la planta baixa, i tres finestres ordenadament repartides a l'alçada del primer pis. Aquest repartiment seria del XVI, doncs així es desprèn de la data que hi ha gravada a la llinda de la finestra central: 1562. Per una ampliació segurament del XVIII, en que s'aixeca uns metres la coberta pel costat de llevant i s'obre una nova finestra amb arc conopial, es perd la composició simètrica primària, quedant el portal lleugerament desplaçat a ponent. Les dues finestres dels extrems -una amb llinda gravada del 1778- són reconvertides en balcons al XIX, acabant de transformar la fisonomia original del mas. Al costat septentrional, aprofitant la bauma de la roca, hi ha un conjunt de coberts auxiliars per al bestiar i les eines
Història
Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Les notícies històriques que tenim del mas Sellarés són les següents: 1497 - En el fogatge d'aquest any hi apareix Johan Celeren. 1553 - En el fogatge d'aquest any hi surt esmentat Francesc Sellarés. 1658 - En el capbreu efectuat pel notari Joan Serra, es pretén sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consta Ramir Vila com a pagès i tutor dels hereus de Jaume Sellarés. En propietat se li atribueix el mas Sellarés, i com a afegits a aquest, el mas Fullacara, el mas de la Roquera i el mas de la Rosseva. A més, una feixa de terra al camí que va de l'església al raval, un hort al lloc anomenat Sota el Prat, una peça de terra a la Quintana i unes feixes al lloc anomenat Les Bassullas. 1735 - El fogatge d'aquest any assenyala que Melcior Sellarés és el cap de la casa. Aquest any va pagar de contribució: per les terres, 90 reales i 15 dineros; i per les dues cases, 13 reales més. 1775 - Pel fogatge d'aquest any sabem que Joan Sellarés és l'amo del mas. 1781 - Francesc Sellarés va pagar de contribució 164 reales i 12 dineros per 12 quarteres de conreu, 42 jornals de bosc, d'erm i de roques, un jornal i mig de vinya i horts, la casa, el personal i el bestiar. 1862 - El mas anomenat Sellarés tenia, en aquest any, 180 quarteres de terres de blat. Termenejava, a orient, amb les terres de can Mussarra, a migdia, amb les del mas del Castell, i a ponent, amb les terres dels masos Singla i Camprubí. BALLBÈ (1997:111)
Bibliografia
BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.
